Treball i família ho integrem?

Ahir, 14 de juny, vaig tenir el privilegi d’assistir a Barcelona a la I Jornada Work & Family que va comptar amb la participació de destacats ponents de l’àmbit empresarial, social, polític i acadèmic.

Organitzada per El Centre Internacional d’Investigació Work and Family (ICWF) de l’IESE i l’Associació de Famílies Nombroses de Catalunya (FANOC) va tenir com a tema: “Empresa i Família aliats o enemics?”

A l’inici de la jornada, la Prof. PhD Mireia Las Heras, professora de Direcció de Persones i Directora de Recerca del Centre Internacional Treball i Família a IESE Business School, va explicar els resultats de l’estudi IFREI (IESE Familiar Responsible Employer Index) dirigit per ella i analitzar el seu impacte en les persones, en la societat i en l’empresa. Per a això va comptar com a mostra de l’estudi 1.000 respostes nacionals i les va comparar amb altres 45.000 de 25 països de tot el món i més va segmentar els llocs de treball en quatre entorns laborals: enriquidor, favorable, desfavorable i contaminant.

Els resultats a Espanya són desastrosos doncs, el 45% dels treballadors declara treballar en un entorn desfavorable, el 28% qualifica el seu entorn de contaminant, el 20% considera el seu entorn com a favorable i només un 7% el qualifica de enriquidor. Uns resultats més negatius que la mitjana mundial, recull l’estudi.

Això, al costat d’altres paràmetres de l’estudi, ens revela el descontentament i la insatisfacció que es viu al món laboral al nostre país.

Hem d’avançar més en polítiques formals en relació a:

  • flexibilitat horària, treball a temps parcial i teletreball.
  • l’existència d’escoles bressol en els llocs de treball, el subsidi per nens, les prestacions a la conciliació i assessorament, figuren com les assignatures pendents.
  • el suport del líder, si bé és considerat imprescindible perquè els empleats al seu càrrec puguin integrar bé la feina amb la família, el nivell de satisfacció pel suport emocional i instrumental rebut és més alt quan hi ha una dona al comandament, revela l’estudi .
  • l’adopció de les mesures conciliadores, com és el cas per exemple de les excedències. Entre un 40% i un 50% dels espanyols pensa que fer ús d’elles per cuidar els seus fills pot ser mal vist pels seus companys, i un 70% creu que pot ser negatiu o és negatiu per a la seva trajectòria professional.

 

A això li afegim el problema del canvi demogràfic, que és un dels majors reptes als quals s’enfronta el món en l’actualitat i especialment Espanya on la natalitat descendeix a mínims històrics i la mitjana de fills per dona és de 1,3 , situant-se a la cua d’Europa.

Hongria és un exemple clar de país que ha sabut fer front a aquests desafiaments, i segons va explicar la Sra. Enikő Győri, ambaixadora d’aquest país a Espanya, ho ha fet amb tot un seguit de mesures que, en conjunt, milloren la vida personal del treballador i el converteixen en una persona més feliç i motivada i, per tant, també més productiva. I això, redunda en benefici de l’empresa, la família i la societat.

 

Ara mateix, Hongria és un país amb percentatge d’atur molt baix que en els últims 10 anys s’ha reduït del 12% al 3,7% actual i l’economia creix al voltant del 4%.

¿Es pot posar remei a aquesta situació d’insatisfacció i fer que Treball i Família siguin compatibles i s’integren? Sí, es pot, només hem de ser capaços de crear un entorn favorable per a això.

Segons ens apunta, finalment la Dra. María Teresa López, presidenta del Comitè Nacional de Bioètica de la Universitat Complutense, calen polítiques de treball per crear ocupació de qualitat, mesures de sensibilització per posar en valor a la família i protegir així les desigualtats, flexibilitat horària i, per descomptat, un discurs polític únic a favor de la família (ja que altrament cada vegada que un nou govern pren el poder, es perd l’avançat i s’ha de començar una altra vegada).

Encara que està clar que no només el poder polític sinó també les empreses juguen un gran paper en aquest tema, convé que no ens desanimem i tirem endavant per aconseguir aquesta sensibilització tan necessària en pro del futur de la nostra societat i que és responsabilitat de tots.

¡Hasta pronto!